Després de quatre mesos d’angoixada espera i preocupació hem rebut una molt bona notícia en forma d’un correu de M. Rosa Terradellas, Vicerectora Delegada d’Estudiants, Cooperacio i Igualtat de la Universitat de Girona i responsable de la Secretaria Tècnica de la Red universitaria, Yo, sí puedo on ens fa saber que el senyor Carles Llorens, Director General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, li ha notificat que ha inclòs en el pressupost d’enguany, que entrarà al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació, la quantitat que es deu a la AEPCFA corresponent a l’any 2010. No podem saber, doncs, en quin moment d’aquest any es pagarà però, finalment, sabem que es pagarà.
La decisió del senyor Llorens inicia el camí de solució d’un greu problema econòmic generat a l’AEPCFA però entenem que té una transcendència que va més enllà d’una simple qüestió econòmica. Doncs, es sabut que la cooperació entre el poble de Catalunya i les seves institucions, en general i, molt especialment, en l’eradicació de l’analfabetisme a Nicaragua, és un exemple reconegut arreu, per la seva generositat i continuïtat i pels extraordinaris vincles humans generats. Una xarxa de més d’una trentena de municipis agermanats, milers de joves de tota condició que han viatjat a Nicaragua i han tornat envoltats d’afecte i d’ensenyances, autoritats, professionals i tècnics de tota mena d’allà i d’aquí que han intercanviat experiències i coneixements col·laborant en moltíssims projectes de cooperació per al desenvolupament, entre d’altres, podrien ser alguns exemples d’aquest lligam de solidaritat entre els nostres pobles i les seves organitzacions i institucions. I si parlem del suport català als esforços del poble nicaragüenc al llarg de més de tres dècades per l’alfabetització i l’Educació Popular la llista d’exemples seria interminable: des d’aquella primera brigada de mestres participants en la Cruzada Nacional de Alfabetización de 1980 i el seu compromís posterior (hem de recordar molt especialment als mestres i amics Mª Mercè Romans i Rafael Farré que ens vam deixar després d’una vida dedicada especialment a la lluita contra l’analfabetisme a Nicaragua i per una educació de persones adultes de qualitat a casa nostra), des d’aquestes persones pioneres a l’entusiasme de molts ajuntaments catalans que des del FCCD van canalitzar els recursos necessaris per l’adquisició de generadors i combustible fent possible una bona part del pilotatge i la generalització del mètode Yo, sí puedo per tot Nicaragua, fins a centenars de joves brigadistes i cooperants amb els projectes d’alfabetització que van desembocar en la consideració de l’alfabetització de les comunitats indígenes de la RAAN projecte prioritari d’institucions catalanes com la UdG, fent possible, per exemple, l’edició del Yang, lika sipsna, edició del Yo, sí puedo en mískitu, i l’ACCD, que va finançar, durant tres anys, els treballs d’alfabetització a Waspam-Río Coco i el Triangulo Minero, recolzaments decisius que van permetre la Declaració final de Territoris Lliures d’Analfabetisme el passat 23 d’agost.
Expliquem tot això per tal que es pugui entendre l’abast de la decisió de l’actual D. Gral. de Cooperació quan torna a situar el compromís i les relacions fraternals i respectuoses del govern de Catalunya en aquest tema a l’alçada de les que el poble, els ajuntaments, les universitats i les entitats catalanes de tota mena venen mantenint des de fa anys amb el poble i les institucions nicaragüenques.
Felicitem, doncs, al govern de Catalunya, en la persona del senyor Llorens, per la decisió presa, felicitem a l’Honorable Consellera d’Ensenyament que sabem que ha col·laborat en aquesta bona noticia, a la Rectora i Vicerectora de la UdG sempre disposades i a totes les persones i organismes que, amb el seu suport solidari, han fet pinya amb l’AEPCFA en aquesta difícil conjuntura.
I que tothom tingui la seguretat que nosaltres continuarem treballant, amb tossuderia i esperança com sempre, per una Nicaragua, per un Món Lliure d’Analfabetisme.
AEPCFA-Girona
