dilluns, 4 d’abril del 2016

Brigada de la UNI viaja a la Reserva Indio Maíz: la alfabetización de las comunidades indígenas ramas avanza...


El dia jueves 31 de Marzo, una brigada integrada por 9 jóvenes estudiantes de Ingeniería y Arquitectura de la UNI parten rumbo a la Reserva Indio Maíz, donde permanecerán por 3 semanas alfabetizando con el método Yo, sí puedo, en las comunidades indígenas de la reserva, en conjunto con la AEPCFA.

La Brigada de la Uni en la capacitación previa a la partida para la Rerserva Indio Maíz

dilluns, 21 de març del 2016

dijous, 18 de febrer del 2016

Hemos sabido que la mama del hermano, compañero y gran amigo Guillermo Fuentes Pilarte. Memo, uno de los fundadores de la AEPCFA, falleció en la noche del dia lunes 15. Doña Maria Tomasa tenia 92 años y era una persona muy querida por quienes la llegaron a conocer. Desde Girona y en nombre de todos los colectivos y personas amigas de la AEPCFA hacemos llegar a Mmemo y família nuestra más sentida condolencia.

dilluns, 15 de febrer del 2016

La AEPCFA inicia alfabetización en comunidades rama de la Reserva de Indio Maíz

Después de Tik Tik Kanuu, Bluefields, la AEPCFA ha viajado a la Reserva de Indio Maíz, del 15 al 22 de enero, para realizar el censo de las comunidades ramas en el marco de la Ofensiva final por una Nicaragua Indígena Territorio Libre de Analfabetismo.

dilluns, 4 de gener del 2016

Felicitació de Miquel Soler Roca


Amigas, amigos:
Con motivo del Año Nuevo, he recibido de ustedes generosas palabras de saludo y la manifestación de buenos deseos para 2016. Quisiera corresponder a esa muestra de amistad. Hace ya bastantes años, nos valíamos con ese propósito de las tarjetas de UNICEF. Hoy apelamos a la informática, más rápida, más cómoda, más barata, pero también de menor calidez.
Para tratar de mantener un contacto más personal, mi saludo consiste en el envío a continuación de un fragmento de la página 207 de mi libro Réplica de un maestro agredido, publicado en 2005.
Reciban un fraternal abrazo de
Miguel Soler Roca
“La expresión calidad de vida es hoy más usada, con distintos fines, naturalmente, por los mercaderes que por los educadores. Los primeros difunden un modelo de supuesta calidad vital y no cesan de saturarlo de ilimitadas ofertas, algunas aparatosas, otras exóticas o mágicas, la mayoría simplemente fútiles. (…) Así se nos va distrayendo de la tarea, tan propia de humanos, de construir nuestra persona gozando también de lo bello, lo inteligente, lo casi siempre difícil, por emotivo, por elevado, por misterioso, por intransferible.
Resistamos, maestra, maestro, la amenaza de ser culturalmente plastificados. Busquemos y gocemos las mejores formas de expresión, las auténticas, las que más nos alejen de cuanto conlleva de trivial esta perversa maniobra de cercarnos para empobrecernos. Luchar por cultivarnos con exigencia ética y estética requiere seleccionar adecuadamente la semilla a sembrar. Es una forma más de defendernos de la pobreza, la pobreza de las sensaciones y los pensamientos, y de ganar experiencia para esa gran misión que consiste en dotar a nuestros alumnos de herramientas para que ellos también construyan su propio concepto crítico de calidad de vida”.

dissabte, 19 de desembre del 2015

L'AEPCFA US DESITJA UN 2016 PLE DE COMPROMÍS, DE LLUITA, DE SOMNIS I ESPERANÇA - LA AEPCFA LES DESEA UN 2016 PLENO DE COMPROMISO, DE LUCHA, DE SUEÑOS Y ESPERANZA

Mural de Paco Bernal. Museo de la Alfabetización, La Habana, Cuba, octubre del 2014

Demà tenim ereccions generals: reflexioneu...


L'Enric Ramionet ens ajuda amb un dels seus extraordinaris articles d'opinió...

L'analfabet

Als Estats Units s'observa els candidats amb lupa, se'ls psicoanalitza, se n'examinen els gestos, les ganyotes i el color de la corbata, es furga en el seu passat a la recerca de debilitats o d'amoralitats –sobretot sexuals– i un exèrcit de periodistes enginyosos els interroga sobre el preu del quilo de sucre, el dia més feliç de la seva vida o el número de sabata del seu fill petit. Qualsevol error pot ser fatal. Qui confiaria el seu destí i el de la pàtria a algú que no sap ni quin peu calcen a casa? És un mètode exhaustiu i un sistema extraordinàriament exigent de selecció de líders que sovint sentim com s'elogia a les nostres terres.
Allà, diuen, es garanteix que el president sigui una individu capaç, preparat i amb carisma. Com en Ronald Reagan, que era molt graciós, o com en Bush, que feia cara de bona persona, i que van ser, un i altre, una catàstrofe per a la humanitat. O com l'Obama, que ha traït pràcticament tots els seus compromisos. Aquí encara n'hem d'aprendre molt, però tenim el model clar i tot és qüestió de temps. Sofisticarem el disseny de les campanyes, les músiques, els vídeos i segur que s'humanitzarà més els candidats i els veurem més sovint en companyia de la família o del gos, perquè els especialistes saben que el vot es pot inclinar per un estímul aparentment irrellevant o per una pulsió inconscient. També hi ha molt de vot determinat per la tradició familiar, la vinculació al territori o els condicionants col·lectius.
Aquí som del Barça, allà del Madrid i més avall del Sevilla o del Betis. Però, tot i que en els darrers anys la cosa pública ha recuperat presència i prestigi i la política ha tornat i han crescut els moviments socials i la gent organitzada per les causes més òbvies i justes ha guanyat protagonisme, encara ara em temo que predomina allò que en Brecht en la seva coneguda sentència anomenava l'analfabet polític. El que no sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics i no sap ni del cost de la vida, ni el preu dels fesols, ni tampoc d'on surt el seu contracte precari, el seu sou de misèria o com ha estat que ens hagi quedat un món a mida dels més poderosos. O com es financen les polítiques públiques i qui paga i qui no, o per què es van rescatar els bancs i abandonar les persones, o com tractem el medi ambient, o com es distribueixen els recursos o qui va desencadenar la crisi i per què s'ha degradat tot el nostre món.
L'analfabet, deia Brecht, no sap que de la seva ignorància neix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits, que és el polític corrupte. Això té poc a veure amb el vot o l'abstenció de demà.
La política és arreu, omple l'aire que es respira, governa les nostres vides i es pot exercir de moltes maneres, i l'analfabetisme polític també s'exerceix votant per un sí o per un no, per una intuïció, per l'emotivitat, perquè aquell és seductor o m'agrada la seva corbata o perquè a casa sempre hem estat del Barça.
Font: http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/924794-lanalfabet.html