Dissabte
18. 10:00
am hora de ustedes
que dirien a Nicaragua. Conduits-seduïts pel Mestre de cerimònies
Manel Mezquita, editor del periòdic-e eldimoni.com, una quarantena
de persones -38 exactament1-
iniciem una jornada insòlita. Insòlita pel tema -l'alfabetització
a Nicaragua/30 anys de solidaritat des dels municipis catalans-, fora
de qualsevol agenda pública o interès a dreta i esquerra,
i per les circumstàncies -que ara
no
venen al cas-. Malgrat tot, un titular: passió i compromís.
2
blocs, separats per un cafè
Un
primer, més institucional, centrat en el paper del municipalisme
català en la cooperació amb l'alfabetització a Nicaragua i,
després del cafè, un segon centrat en el present i el futur de
l'ofensiva final que vol declarar la Nicaragua indígena territori
lliure d'analfabetisme. Prèviament unes paraules de presentació de
Sebas Parra -representant l'AEPCFA-, Josep Sagarra -secretari i
representant el FCCD- i Cristóbal Sánchez -regidor de Cooperació i
representant de l'Ajuntament de Girona-. I seguidament la Victòria
Planas, responsable
de projectes de l'àrea d'Amèrica Llatina i de la Unitat d'Avaluació
del Fons Català, ens va dibuixar el paper dels municipis catalans en
matèria de cooperació amb l'alfabetització al llarg dels últims
trenta anys i, molt especialment, a partir de la introducció a
Nicaragua del mètode audiovisual d'alfabetització Yo,
sí puedo
l'any 2005, coincidint amb el 30 aniversari de la Croada Nacional
d'Alfabetització, aquella
gesta pedagògica, logística i política que va enamorar mig món.
Va tornar a recordar-nos que gràcies a la voluntat política d'una
vintena llarga d'ajuntaments
catalans2
va ser possible la dotació de generadors als punts d'alfabetització
localitzats en indrets sense energia elèctrica i
la consegüent alfabetització
de milers de persones. I
tancant aquest primer bloc, el
mestre
de cerimònies va llegir un
fragment d'El
sueño que fue. Un relato sobre la alfabetización en Nicaragu3a
a
mena de just homenatge a aquesta experiència solidària
municipalista.
El
segon bloc va regirar radicalment el clima de la trobada inundant-lo
de memòria i d'afecte. El
va obrir l'Emilia Bassols,
que
amb
el seu company Robert Manera (q.e.p.d.), van
ser els primers
cooperants a la RAAN1
a finals de 20082,
i
va explicar la seva inoblidable experiència a Wiwinak, una allunyada
comunitat miskita Río Coco amunt. A continuació vam visionar un
vídeo editat per l'AEPCFA que ens havia arribat de Nicaragua uns
dies abans. Un vídeo d'homenatge a l'Emilia i en Robert que
explicava la marxa d'una brigada de joves universitaris per
participar en l'ofensiva final de l'alfabetització de les comunitats
ramas de la Reserva
Índio Maíz,
una brigada que portarà el nom dels nostres cooperants que van obrir
camí aviat farà una dècada. Vam viure moments d'una forta
emoció acompanyats per una intensa pluja que ens recordava aquelles
brisitas
nicaragüenques tan familiars a la costa atlàntica. Va tancar aquest
espai d'experiències i de testimonis de cooperants en
l’acompanyament al procés d’alfabetització a la Nicaragua
indígena la Victoria Soto, que
amb la Teresa López i la Lorena García, totes tres d'Andalusia,
son, fins avui, les últimes cooperants a la RAAS3,
concretament a l'Illa de Rama Cay del municipi de Bluefields,
agermanat
amb la Ciutat de Girona,
l'assentament més rellevant
de la comunitat indígena rama. Les últimes per poc temps, doncs
avui dilluns
mentre
redacto aquestes notes
surt cap a Nicaragua l'Alberto Alcántara, de Cornellà de Llobregat,
a participar durant tres mesos en l'ofensiva final de
l'alfabetització en Tiktik Kaanu, una comunitat indígena rama
ubicada al sur de Bluefields. La Victoria ens
va enamorar amb la seva vitalitat, la seva passió i el seu
compromís. Les
seves últimes paraules ens estalvien més comentaris:
«... La
ilusión de ser joven e ir a otro país con otra cultura, y encontrar
otros jóvenes como
tu ilusionados
en luchar por cambiar su país, es lo que te hace enamorarte de todo
ello. Es trabajando en proyectos como éste y con gente como ésta
que siguen tomando valor las palabras enamorar, revolución y
solidaridad. Los jóvenes debemos tomar el relevo y mirar hacia el
horizonte. Ah, y no olvidarse nunca de
“que se rinda tu madre”1...».
Propostes
solidàries per demà mateix
La
part final de la Jornada es va dedicar a la presentació
de les propostes de cooperació i sensibilització, relacionades amb
l'alfabetització de les comunitats indígenes de la RAAS, preparades
per Sebas Parra i Àngel Vázquez, és a dir, el full de ruta, que
es diu ara, de la ofensiva final que vol assentar les bases per
aconseguir, també a les comunitats indígenes, un futur culte i
alfabetitzat. Resumidament les propostes són aquestes:
→
Cooperació
amb
l'Ofensiva
Final
1)
aportació econòmica al projecte 2913 del FCCD, Extensió de la
cobertura de l'alfabetització a les comunitats rames de Bluefields,
RAAS
2)
adquisició d'exemplars del llibre El sueño que fue. Un relato
sobre la alfabetización en Nicaragua. S'està
preparant un operatiu per tal de facilitar les adquisicions.
3)
Crida a possibles cooperants que puguin viure entre 3
a 5
mesos en la comunitat
→ Sensibilització2
1)
organització d'activitats en el municipi sobre
l'Ofensiva final, els analfabetismes, l'alfabetització i la
protecció de les llengües indígenes i el
paper de la cooperació dels
municipis catalans3
2)
col·laboració amb el futur Fons documental Bluefields/NIC de
l'Ajuntament de Girona, amb aportacions,
difusió,... S'està
preparant un document explicatiu del projecte.
3)
divulgació de les conclusions de la Jornada d'avui
Una
roda de paraules va aportar algunes idees com aquestes:
-
Combatre la
oscurana4
en sentit real és probablement la millor cooperació que es pot fer amb
un poble.
-
L’alfabetització no estava ni està a les agendes públiques. No
interessa gaire als poders econòmics capitalistes
un món alfabetitzat.
- Hay que pasar por la vida dejando algo. No se puede pasar por ahí, sin más (recollit d'un dels vídeos)
- Comunitats extremadament pobres, patint fam i manca de les condicions bàsiques per a una vida digna, allò primer que demandaven era l'alfabetització... com s'explica això? Resposta d'un líder de Quilalí: Los frijoles duran un día, la conciencia dura toda la vida.
- La historia no escribe, se hace con el caminar haciendo cosas a favor de la Humanidad.
- Els analfabetismes estan en la base de les desigualtats.
- Cal impulsar l'alfabetització política entre els col·lectius de persones immigrades procedents d'Hondures, país fronterer amb Nicaragua però amb nivells de violència i exclusió molt diferents, per tal que prenguin consciència de les causes -violència estructural fonamentalment- del seu exili.
- És important col·laborar en la creació del Fons Documental Girona – Bluefields per tot el que representa de recollida i difusió del patrimoni escrit i els trossets de cor de trenta anys i més de cooperació. Que aquest llegat recordi una història irrepetible i pugui impulsar-ne de noves en les generacions futures.
- Hay que pasar por la vida dejando algo. No se puede pasar por ahí, sin más (recollit d'un dels vídeos)
- Comunitats extremadament pobres, patint fam i manca de les condicions bàsiques per a una vida digna, allò primer que demandaven era l'alfabetització... com s'explica això? Resposta d'un líder de Quilalí: Los frijoles duran un día, la conciencia dura toda la vida.
- La historia no escribe, se hace con el caminar haciendo cosas a favor de la Humanidad.
- Els analfabetismes estan en la base de les desigualtats.
- Cal impulsar l'alfabetització política entre els col·lectius de persones immigrades procedents d'Hondures, país fronterer amb Nicaragua però amb nivells de violència i exclusió molt diferents, per tal que prenguin consciència de les causes -violència estructural fonamentalment- del seu exili.
- És important col·laborar en la creació del Fons Documental Girona – Bluefields per tot el que representa de recollida i difusió del patrimoni escrit i els trossets de cor de trenta anys i més de cooperació. Que aquest llegat recordi una història irrepetible i pugui impulsar-ne de noves en les generacions futures.
L'hora dels adéus I
som al final.
Sebas
Parra agraeix
la presència de tants amics i amigues1,
la feina del mestre de cerimònies, la
relatora
-Pilar Parra- i totes les persones que han treballat en
l'organització de la Jornada i comunica
el seu comiat simbòlic coincidint
amb la declaració de la Nicaragua indígena Territori Lliure
d'Analfabetisme, segurament
el
proper 23 d'agost...
I ja la cloenda, amb el visionat d'un fragment del vídeo «Girona ciutat solidària», editat per l'Ajuntament de Girona, i una salutació última del regidor Cristobal Sánchez. Abraçades i sensacions d'haver viscut una particular jornada rica en memòria, afecte i ensenyances. La brisita ens continuava acompanyant xiuxiuejant-nos que «no és un adéu per sempre, és sols l’adéu per un instant, el cercle refarem i fins potser serà més gran»....
I ja la cloenda, amb el visionat d'un fragment del vídeo «Girona ciutat solidària», editat per l'Ajuntament de Girona, i una salutació última del regidor Cristobal Sánchez. Abraçades i sensacions d'haver viscut una particular jornada rica en memòria, afecte i ensenyances. La brisita ens continuava acompanyant xiuxiuejant-nos que «no és un adéu per sempre, és sols l’adéu per un instant, el cercle refarem i fins potser serà més gran»....
Sebas Parra, juny de 2016
P/S.- No cal dir que aquestes ratlles no són cap acta o resum fidel de la trobada. Com anuncia el títol són una particular crònica d'una jornada ben particular. Ni més ni menys...
NOTES.-
1-
(Que
a ningú li passi pel cap qualsevol semblança amb Una
giornata particolare d'Ettore Scola: tot el contrari... Si la
guardonada pel·li italiana denúncia la perversió d'uns valors,
propis del feixisme, que per la força de la repressió poden arribar
a transformar la visió del món i la pròpia vida personal en el
camí de la unidad de destino en lo universal que postulaven
els falangistes d'aquí, la nostra particular jornada volia celebrar
una altra gran victòria sobre l'analfabetisme i, com les victòries
tenen noms i cognoms, volia destacar el paper dels nostres
ajuntaments cooperant amb aquesta justa causa. I tot plegat, en el
nostre cas, per tal de visualitzar uns valors personals i comunitaris
arrelats en la solidaritat, la justícia i el respecte als Drets
Humans en general i el dret a l'educació en particular. A les
antípodes, doncs, dels valors feixistes de la pel·li. Certament, a
la nostra jornada vam parlar de persones analfabetes, especialment de
dones analfabetes -dos de cada tres persones que no saben llegir i
escriure arreu del món són dones- i, per tant, vam recordar les
vides d'homes i dones marginats, víctimes del patriarcat i les
desigualtats socials que generen sistemes com els que suporten els
protagonistes que viuen jornades particulars a l'Itàlia del 38 o a
qualsevol país empobrit d'avui... però com dèiem, l'alliberament
que proposen els feixismes de tota mena -pur analfabetisme polític
envoltat d'odi i de por- i l'alfabetització crítica feta Revolució
personal i social -envoltada d'amor i generositat- representen camins
en direccions contràries. Ara i aquí no calen gaires discursos més,
ho patim en carn pròpia. Disculpeu l'excurs fruit del temps
electoral en que vam celebrar la jornada...)
2-
Llistat
d'assistència en annex.
3-
Alella, Badalona, Castellbisbal, Celrà, El Masnou, Esplugues de
Llobregat, Girona, Granollers, La Fatarella, La Seu d'Urgell, Les
Cabanyes, Malgrat de Mar, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Roquetes,
Rubí, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Pere de
Ribes, Santa Coloma de Gramenet, Santa Maria de Palautordera,
Subirats, Torroella de Montgrí i Vilafranca del Penedès. Caldria
afegir també la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.
I els Ajuntaments de Cornellà de Llobregat i L'Hospitalet de
Llobregat que van cooperar directament amb l'AEPCFA.
4-
p.
233 del capítol titolat «Los alcaldes con corazón en el pecho».
Escriu Sebas Parra: «... Orlando Pineda hace un merecidísimo elogio
a los alcaldes nicaragüenses por su decidido apoyo a la
alfabetización de sus pueblos, especialmente en el tiempo del
pilotaje y la generalización del Yo,
sí puedo,
y
yo me sumo sin reservas y con gran satisfacción (…) Y dicho esto,
quiero extender ese elogio a muchas alcaldías catalanas que,
salvando las distancias, muchas ciertamente, han venido apoyando
también, desde los primeros consistorios posteriores a la dictadura
franquista, tanto la alfabetización y la educación de las personas
adultas de sus municipios como la cooperación con las alcaldías
nicaragüenses en esta materia (…) quiero dejar escritos aquí dos
nombres que podrían ejemplarizar a muchos más: Jaume Soler, alcalde
de Arbúcies, y Salvador Sunyer, alcalde de Salt. Del primero se
habla en diversas ocasiones a lo largo de estas páginas, por lo que
no me voy a detener. Decir solo que Jaume, Nic,
es una referencia fundamental para entender las relaciones entre
Nicaragua y Cataluña por haber sido y ser todavía hoy su animador
más apasionado y comprometido. Salvador Suñer es un caso bien
diferente. No llegó a viajar nunca a Nicaragua y no le imagino dando
vivas a la Revolución Sandinista agarrando una pancarta o una
bandera roja y negra. Pero para mí, ello no tiene ninguna
importancia. Quiero decir que con otro estilo y con otra
sensibilidad, Salvador Sunyer, Maestro de maestros que es y alcalde
de todas y todos que fue, estuvo siempre a la orden a la hora de
acoger los proyectos —las locuras, que diría el Maestro Pineda—
que le llegaban de la Escuela de adultos de Salt, que le llegaban de
la Comisión de hermanamiento Salt-Quilalí o que le llegaban de
otras alcaldías solidarias con Nicaragua y su Alfabetización. El
FCCD, el Fons
Catalán
que
dice Orlando, órgano que gestiona la cooperación para el desarrollo
en el ámbito municipalista catalán, se creó en Salt, en un acto
presidido por su alcalde, Salvador Sunyer -aviat farà 30 anys,
exactament el 5 de juliol de 1986-. Naturalmente, este hecho no es
fruto de ninguna casualidad (…) He citado estos dos casos,
próximos, y que conozco mejor, pero no son ni mucho menos los
únicos: los cientos y cientos de puntos del Yo,
sí puedo
que
se abrieron alimentados por un generador financiado por las alcaldías
catalanas fueron un testimonio de esta cooperación entre los
ayuntamientos de nuestros pueblos hermanos. Con esos generadores, el
“convirtiendo la oscurana en claridad” dejó de ser una linda
metáfora del Himno de la Alfabetización para convertirse en una
realidad bien tangible. ¡Que vivan, pues, esos alcaldes, los unos y
los otros, con tanto corazón en pecho!...”.
5-
Región Autónoma del Atlántico Norte.
6-
Al
bloc de l'AEPCFA-Girona <http://aepcfagirona.blogspot.com.es/>,
24-11-2008, es pot llegir: «...
PUENTE SOLIDARIO CATALUNYA-RAAN. Unas semanas después del regreso a
Vilafranca del Penedès, Catalunya, de Montse Saumell, después de
una larga y provechosa estancia en Puerto Cabezas-Bilwi, el próximo
viernes 17 marcha Joan Colomer, de AEPCFA-Girona, para compartir por
mes y medio el arranque del Yang Lika Sipsna en el Río Coco y otros
lugares de la RAAN. Unos días después, el
día 29, marchan Emilia Bassols y Robert Manera, los primeros
cooperantes de esta nueva etapa que esperamos culmine con la
erradicación del analfabetismo en aquella olvidada región. Parece
que con impaciente paciencia se va construyendo ese puente solidario
entre los pueblos de Catalunya y la RAAN que nos ayudará a
conocernos mejor y cooperar, enseñando y aprendiendo, en beneficio
de sus gentes.
Desde aquí transmitimos el llamado que nos hace el Maestro Pineda invitando a maestras y maestros jubilados o cualquier persona relacionada con la educación en una situación que le permita marchar por un período de tres meses o más para cooperar en la coordinación de la alfabetización en un núcleo de comunidades del Río Coco. Nos dice Orlando que “tendrán su arroz, sus frijoles, su huevo y todo el amor del mundo (…) y sobretodo tendrán una gran oportunidad de ser verdaderamente felices al darlo todo sin esperar nada a cambio…”.
Desde aquí transmitimos el llamado que nos hace el Maestro Pineda invitando a maestras y maestros jubilados o cualquier persona relacionada con la educación en una situación que le permita marchar por un período de tres meses o más para cooperar en la coordinación de la alfabetización en un núcleo de comunidades del Río Coco. Nos dice Orlando que “tendrán su arroz, sus frijoles, su huevo y todo el amor del mundo (…) y sobretodo tendrán una gran oportunidad de ser verdaderamente felices al darlo todo sin esperar nada a cambio…”.
7-
Región
Autónoma del Atlántico Sur.
8-
Leonel Rugama nació en el Valle de Matapalos, Estelí, el 27 de
marzo de 1949. Ingresó a los once años al Seminario en Managua,
donde realizó sus primeros estudios. Después de graduarse de
bachiller, tomó conciencia de la necesidad de cambiar el sistema
opresivo del régimen somocista y empezó a luchar hasta que dio su
vida para que Nicaragua finalmente fuera liberada, cuando solo
contaba veinte años de edad.
El
15 de enero de 1970, 300 guardias somocistas rodearon la casa
clandestina situada junto al Cementerio Oriental de Managua, donde
estaba reunida una célula guerrillera del FSLN. Llevaron una
tanqueta, un helicóptero y dispararon hasta destruir la casa. Fueron
tres horas de intenso fuego. Somoza, como solía hacer habitualmente,
ordenó a un canal de televisión que transmitiera en vivo el
combate, para que sirviera de escarmiento público y de advertencia a
los simpatizantes de las guerrillas. Pero miles de nicaragüenses
veían en sus pantallas como, una y otra vez, las tanquetas
retrocedían ante la escasa pero feroz resistencia desde la casa.
Miles de personas vieron aquel combate desigual. En la casa solo
había tres muchachos: Roger Núñez Dávila, de18 años; Mauricio
Hernández Baldizón, de 19, y Leonel Rugama Rugama, de 20.
Charneleados, heridos, desangrándose, cantaron el Himno Nacional. Y
cuando la guardia les gritó “¡Ríndanse!”, Rugama rugió su
último poema: “¡Qué se rinda tu madre!”. El grito que se oyó
por la televisión penetró en la conciencia de millares de
nicaragüenses. Pocos minutos después, el cuerpo del poeta quedó
como un colador ensangrentado. Leonel quedó sereno y casi sonriente.
Vivió feliz lo que había escrito: “La entrega de nuestra vida
orientada a la liberación del pueblo representa nuestra muerte, pero
con ella estamos dando vida”. El párroco del barrio Larreynaga,
padre Francisco Mejía (tío de los hermanos Mejía Godoy), fue al
lugar y pidió a la guardia: “¡Respeten sus vidas!”. Por eso
cayó preso y fue torturado. La guardia se llevó de la casa más
libros que armas. También se llevaron la Biblia de Leonel Rugama.
En: El
sueño que fue. Un relato sobre la alfabetización en Nicaragua.
p. 60.
9- L'objectiu general de la sensibilització seria fer visible la cooperació municipalista catalana en l'alfabetització de les comunitats indígenes nicaragüenques destacant el que representa:
• de suport a les llengües minoritàries, minoritzades o en perill d'extinció
• d'obertura de vies reals i efectives de desenvolupament en matèria de producció d'aliments, cercant una dieta equilibrada, atenció a la salut i millora del medi ambient
• d'estimulació de millors relacions dels governs -territorial, regional i nacional- amb les comunitats indígenes i el reconeixement dels seus drets i opcions de benestar
• de millora de l'autoestima individual i col·lectiva de les comunitats indígenes
10- L'objectiu general de les accions seria la sensibilització envers el dret a l'educació de tothom i la necessitat d'eradicar els analfabetismes arreu destacant:
• la relació analfabetisme/pobresa/gènere/minories
• la urgència, la necessitat, la justícia i el valor de l'alfabetització
• la situació dels analfabetismes a casa nostra: l'analfabetisme funcional/l'analfabetisme digital/l'analfabetisme polític...
11- Fa referència a una estrofa de l'Himne de l'Alfabetització, que amb lletra i música de Carlos Mejía Godoy és, des de l'any 2009, l'Himne de la Educació en Nicaragua: «...Todo el pueblo a la Cruzada Nacional / Ganaremos el destino / de ser hijos de Sandino / convirtiendo la oscurana en claridad...»
12- Amics i amigues brigadistes i cooperants de l'alfabetització, de Torroella, de Salt, d'Arbúcies, de Girona, de Barcelona, de Cornellà, de Santa Eugènia de Ter, de Celrà, de Banyoles, de Vilafranca, d'Esplugues,... gent de SOARPAL, de la Comissió de Salt-Quilalí, de les Brigades CNA30 i CNA35, de la Mallola, de la Casa de Nicaragua, de los Amigos de Puerto, de l'Agenda Llatinoamericana, de l'Escuelita del barri managua de San Judas, de la Guerrilla Comunicacional i del dimoni.com, d'aquí i d'allà, del nord i del sud... i, sempre, acompanyats d'un infògraf solidari i humil....
1- Agustí, Francesc / Brigadista AEPCFA-Girona / Torroella de Montgrí
2- Bassols, Emilia / 1ª Cooperant catalana AEPCFA Río Coco, RAAN / Sant Esteve d'en Bas
3- Benavent, Mª Antònia / SOARPAL / Arbúcies
4- Blanch, Miquel / Internacionalista solidari amb Nicaragua i l'Alfabetització / Girona
5- Caballé, Pep / Infògraf solidari i Brigadista AEPCFA-Girona / Sant Gregori
6- Carbó, Carme / Comissió d'agermanament Salt-Quilalí / Salt
7- Casanova, Empar / Brigadista AEPCFA-Girona / Santa Eugènia de Ter
8- Castanyer, Quico / SOARPAL / Arbúcies
9- Colomer, Joan / Brigadista AEPCFA-Girona / Girona
10- Font, Enric / Brigadista President Casa Nicaragua BCN / Barcelona
11- Font, Roser / Brigadista AEPCFA-Girona / Regidora Ajuntament Torroella de Montgrí
12- Gironès, Margarida / Comissió d'agermanament Salt-Quilalí / Salt
13- López, Dolors / La Guerrilla Comunicacional /Banyoles
14- Macaya, Ramon / Brigadista CNA35 i resident a Nicaragua / Santa Eugènia de Ter
15- Martin, Lola / Autora de Pequeñas historias para gente sin edad / Torroella de Montgrí
16- Merino, Tina / Cap de la Brigada AEPCFA La Mallola / Esplugues de Llobregat
17- Mezquita, Manel / Editor del periòdic-e eldimoni.com / Santa Eugènia de Ter
18- Miró, Cisco / Editor del bloc http://llatinoamericana.blogspot.com.es / Vilobí d'Onyar
19- Morera, Concepció / Brigadista AEPCFA-Girona / Girona
20- Nierga Delfí / Brigadista AEPCFA-Girona / Salt
21- Otalora, Genís / Responsable AEPCFA-BCN / Cornellà de Llobregat
22- Parra, Pilar / Brigadista AEPCFA-Girona / Salt
23- Parra, Sebas / Responsable AEPCFA-Girona / Santa Eugènia de Ter
24- Planas, Jordi / Agenda Llatinoamericana / Girona
25- Planas, Victòria / Responsable projectes d'Amèrica Llatina FCCD / Barcelona
26- Planella, Montse / Àrea de cooperació de l'Ajuntament de Girona
27- Prieto, / Brigadista AEPCFA / Esplugues de Llobregat
28- Roca, Mercè / Regidora Ajuntament Girona
29- Sagarra, Josep / Secretari FCCD / Regidor Ajuntament Vallromanes
30- Sánchez Cristobal / Regidor de Cooperació Ajuntament Girona
31- Selma, Tutu
32- Soldevilla, Sònia / Brigadista / Osor
33- Soler, Jaume / SOARPAL / Arbúcies
34- Soto, Victoria / Cooperant AEPCFA Bluefields-Rama Cay, RAAS / Bujalance, Còrdova
35- Suárez, Juli / La Guerrilla Comunicacional /Banyoles
36- Vázquez, Àngel / Tècnic cooperació Ajuntament de Girona
37- Vázquez, Suso / AEPCFA-Girona / Cooperació Infermeria UdG / Girona
38- Zaro, Natàlia / Brigadista resident a Nicaragua projecte La Escuelita, Managua / Celrà
Imatges
9- L'objectiu general de la sensibilització seria fer visible la cooperació municipalista catalana en l'alfabetització de les comunitats indígenes nicaragüenques destacant el que representa:
• de suport a les llengües minoritàries, minoritzades o en perill d'extinció
• d'obertura de vies reals i efectives de desenvolupament en matèria de producció d'aliments, cercant una dieta equilibrada, atenció a la salut i millora del medi ambient
• d'estimulació de millors relacions dels governs -territorial, regional i nacional- amb les comunitats indígenes i el reconeixement dels seus drets i opcions de benestar
• de millora de l'autoestima individual i col·lectiva de les comunitats indígenes
10- L'objectiu general de les accions seria la sensibilització envers el dret a l'educació de tothom i la necessitat d'eradicar els analfabetismes arreu destacant:
• la relació analfabetisme/pobresa/gènere/minories
• la urgència, la necessitat, la justícia i el valor de l'alfabetització
• la situació dels analfabetismes a casa nostra: l'analfabetisme funcional/l'analfabetisme digital/l'analfabetisme polític...
11- Fa referència a una estrofa de l'Himne de l'Alfabetització, que amb lletra i música de Carlos Mejía Godoy és, des de l'any 2009, l'Himne de la Educació en Nicaragua: «...Todo el pueblo a la Cruzada Nacional / Ganaremos el destino / de ser hijos de Sandino / convirtiendo la oscurana en claridad...»
12- Amics i amigues brigadistes i cooperants de l'alfabetització, de Torroella, de Salt, d'Arbúcies, de Girona, de Barcelona, de Cornellà, de Santa Eugènia de Ter, de Celrà, de Banyoles, de Vilafranca, d'Esplugues,... gent de SOARPAL, de la Comissió de Salt-Quilalí, de les Brigades CNA30 i CNA35, de la Mallola, de la Casa de Nicaragua, de los Amigos de Puerto, de l'Agenda Llatinoamericana, de l'Escuelita del barri managua de San Judas, de la Guerrilla Comunicacional i del dimoni.com, d'aquí i d'allà, del nord i del sud... i, sempre, acompanyats d'un infògraf solidari i humil....
Annex:
Assistència
Jornada 18-J
nº-
nom / organització/municipi1- Agustí, Francesc / Brigadista AEPCFA-Girona / Torroella de Montgrí
2- Bassols, Emilia / 1ª Cooperant catalana AEPCFA Río Coco, RAAN / Sant Esteve d'en Bas
3- Benavent, Mª Antònia / SOARPAL / Arbúcies
4- Blanch, Miquel / Internacionalista solidari amb Nicaragua i l'Alfabetització / Girona
5- Caballé, Pep / Infògraf solidari i Brigadista AEPCFA-Girona / Sant Gregori
6- Carbó, Carme / Comissió d'agermanament Salt-Quilalí / Salt
7- Casanova, Empar / Brigadista AEPCFA-Girona / Santa Eugènia de Ter
8- Castanyer, Quico / SOARPAL / Arbúcies
9- Colomer, Joan / Brigadista AEPCFA-Girona / Girona
10- Font, Enric / Brigadista President Casa Nicaragua BCN / Barcelona
11- Font, Roser / Brigadista AEPCFA-Girona / Regidora Ajuntament Torroella de Montgrí
12- Gironès, Margarida / Comissió d'agermanament Salt-Quilalí / Salt
13- López, Dolors / La Guerrilla Comunicacional /Banyoles
14- Macaya, Ramon / Brigadista CNA35 i resident a Nicaragua / Santa Eugènia de Ter
15- Martin, Lola / Autora de Pequeñas historias para gente sin edad / Torroella de Montgrí
16- Merino, Tina / Cap de la Brigada AEPCFA La Mallola / Esplugues de Llobregat
17- Mezquita, Manel / Editor del periòdic-e eldimoni.com / Santa Eugènia de Ter
18- Miró, Cisco / Editor del bloc http://llatinoamericana.blogspot.com.es / Vilobí d'Onyar
19- Morera, Concepció / Brigadista AEPCFA-Girona / Girona
20- Nierga Delfí / Brigadista AEPCFA-Girona / Salt
21- Otalora, Genís / Responsable AEPCFA-BCN / Cornellà de Llobregat
22- Parra, Pilar / Brigadista AEPCFA-Girona / Salt
23- Parra, Sebas / Responsable AEPCFA-Girona / Santa Eugènia de Ter
24- Planas, Jordi / Agenda Llatinoamericana / Girona
25- Planas, Victòria / Responsable projectes d'Amèrica Llatina FCCD / Barcelona
26- Planella, Montse / Àrea de cooperació de l'Ajuntament de Girona
27- Prieto, / Brigadista AEPCFA / Esplugues de Llobregat
28- Roca, Mercè / Regidora Ajuntament Girona
29- Sagarra, Josep / Secretari FCCD / Regidor Ajuntament Vallromanes
30- Sánchez Cristobal / Regidor de Cooperació Ajuntament Girona
31- Selma, Tutu
32- Soldevilla, Sònia / Brigadista / Osor
33- Soler, Jaume / SOARPAL / Arbúcies
34- Soto, Victoria / Cooperant AEPCFA Bluefields-Rama Cay, RAAS / Bujalance, Còrdova
35- Suárez, Juli / La Guerrilla Comunicacional /Banyoles
36- Vázquez, Àngel / Tècnic cooperació Ajuntament de Girona
37- Vázquez, Suso / AEPCFA-Girona / Cooperació Infermeria UdG / Girona
38- Zaro, Natàlia / Brigadista resident a Nicaragua projecte La Escuelita, Managua / Celrà
Imatges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada