divendres, 4 de desembre del 2015

Demaneu al tió que també cagui somnis...


A més a més dels somnis nostres de cada dia -els dels 1'5 milions de persones en situació de pobresa, els dels 20,9% de la ciutadania en risc d'exclusió social, els de les 800.000 persones afectades per la pobresa energètica, els dels qui formen les 200.000 llars sense cap ingrés, els de les 726.000 persones en atur, els dels 50% de les joves que no troben feina ni futur, els de les 14.000 persones sense llar, els de la gent com tu i com jo que esperem la presó pels 605 imputats per corrupció i una justícia que treballi per la seva eradicació definitiva, i que ho faci també amb l'evasió fiscal, els beneficis escandalosos de la banca i les grans empreses i la impunitat generalitzada-, a més a més d'aquests somnis nostres justos i solidaris que necessitem fer realitat urgentment, demanem al tió somnis esperança, somnis crònica de les victòries del poble, somnis futur... El sueño que fue és un relat sobre el segon somni del poble nicaragüenc: l'eradicació d el'analfabetisme Si el primer va ser la conquesta de la llibertat i la sobirania, aquest segon és una victòria més cap a una societat culta i alfabetitzada. El poble català, que tant a somiat com a propi aquest somni, és el primer convidat a celebrar aquesta gran victòria.