MEMORIA 2009 DE LA CASA DE NICARAGUA DE CATALUNYA

PREÀMBUL
Acabem el 2009 i l’inici del 10 ja ens porta la primera bufetada a la cara. El patiment del poble d’Haití, el país més pobre del continent americà, cal que ens mobilitzi en molts sentits. Primer perquè a cadascú de nosaltres, sòcies i socis de la Casa de Nicaragua, ens mou el patiment de l’altre i l’entenem com a propi. També perquè qualsevol ajuda solidària que pugui rebre el poble pobre de Port-au-Prince pot ser vital per a algú i, de segur que pensar-ho ha de fer-nos moure.

Però també ens mobilitzem perquè no hi ha cap dubte que el factor més determinant de la situació que viuen ara en l’extrem occidental de la illa que Haití comparteix amb la República Dominicana és la pobresa, no el terratrèmol en si, sinó la pobresa. Sí, el moviment sísmic ha estat molt potent, però un poble amb una altre estructura social, una altre organització, uns altres recursos ben repartits i administrats podrien haver evitat moltes morts.

Ens poden fer creure que la fatalitat ha estat cruel amb aquell país, algú inclús ens podrà dir que no es pot fer res contra els “desastres naturals”. Nosaltres sabem que no és així, que la pobresa, generada pel sistema capitalista, és evitable, no és fatalitat. I que és aquest sistema qui genera una situació paupèrrima de pobresa que no pot suportar cap terratrèmol, huracà o tsunami.

La fatalitat, el destí, ha estat utilitzat innumerables vegades per explicar les situacions per les que passen els països explotats. Tots sabem que la “naturalitat” d’aquests fenòmens no existeix.

És per això que projectes com l’ALBA ens animen a seguir treballant amb aquests pobles que han decidit mirar de sortir de la pobresa units i exercint una solidaritat entre iguals que el dignifiquen col•lectivament i individual.

Nicaragua n’és un exemple ben clar de com aquesta solidaritat entre iguals, entre pobles germans, millora la situació dels qui ho apliquen. I ho és per moltes coses, per molts projectes i campanyes que s’estan implementant en benefici del poble...per cert, el segon poble més pobre d’Amèrica. A Managua, per exemple, s’han construït 531 cases beneficiant a 3.717 persones en la campanya “Casas para el pueblo”. Beneficiaris que es sumen als de les campanyes “Petrocasa”, o “Una casa mejor”, “Calles para el pueblo”. Però també s’han construït i remodelat 21 CDI, s’ha recolzat el transport col•lectiu i s’ha subvencionat el combustible de busos i taxis. Tot això en àrees urbanes, però és que al camp ha estat encara millor. Els adobs que han beneficiat productors individuals i cooperatives, la venda a preus justos de grans bàsics, s’han rehabilitat sitges, s’ha implementat el “Bono Productivo Alimentario” que ha millorat la situació de més d’11.000 dones, caps de famílies i a més de 46 mil persones que conviuen amb elles. S’han donat crèdits per augmentar la producció agrícola i l’activitat pecuària. A més cal mencionar la campanya “Usura 0”, programa orientat exclusivament a dones pobres perquè puguin generar petits negocis.

Els pobles d’Amèrica són els beneficiari d’aquesta solidaritat que genera l’ALBA i els que fa temps que estem lluitant per aconseguir un món on l’analfabetisme quedi eradicat recordarem aquest 2009 com l’any en que Nicaragua va aconseguir ser declarada, per primera vegada a la seva història, Territori Lliure d’Analfabetisme. A través del mètode “Yo si puedo” s’ha aconseguit baixar l’analfabetisme a menys del 5%. També és cert que els problemes de deserció a les aules cal donar-li resposta ràpidament si no volem que aquesta conquesta passi a ser una simple anècdota.

Com a Casa de Nicaragua pensem que hem d’estar molt satisfets amb aquesta nova realitat. No és més que un punt més dins d’aquesta lluita que dèiem contra l’analfabetisme. Inclús podem tenir els nostres dubtes del mètode en si sí no es concreta la continuïtat en el treball per aprofundir en l’aprenentatge dels nous alfabets, per exemple. Però si parlem de situacions, creiem que no hi ha dubte que l’actual és molt millor que la que tenia el poble de Nicaragua durant els 16 anys de governs neoliberals.

En la memòria parlem del que hem fet. I una de les coses que expliquem és que hem fet un pòster que mira de sintetitzar la nostra alegria per aquesta conquesta. Però parlem de més coses. Potser el més interessant és que, malgrat sempre hi ha problemes i les coses es podrien fer millor, estem trobant una manera de treballar plegats amb respecte. És important entendre que a la Casa se la va a buscar per saber de Nicaragua, perquè hi ha la idea en el món de la solidaritat que la nostra tasca ens fa coneixedors de la realitat del país. Això ens ha d’animar a continuar treballant en la línia que hem anat seguint aquests darrers anys. La biblioteca, les xerrades que ens demanen, el treball de les diverses delegacions, que podeu llegir en les pàgines que segueixen, o de la BRD que genera una feina tant aquí com a Nicaragua i que és molt ben reconeguda per organitzacions tan contrastades com ANDEN per exemple, fan que la Casa sigui seguint sent referent de la solidaritat.

Enric Font
President