L'Enric Ramionet ens ajuda amb un dels seus extraordinaris articles
d'opinió...
L'analfabet
Als Estats Units s'observa els candidats amb
lupa, se'ls psicoanalitza, se n'examinen els gestos, les ganyotes i
el color de la corbata, es furga en el seu passat a la recerca de
debilitats o d'amoralitats –sobretot sexuals– i un exèrcit de
periodistes enginyosos els interroga sobre el preu del quilo de
sucre, el dia més feliç de la seva vida o el número de sabata del
seu fill petit. Qualsevol error pot ser fatal. Qui confiaria el seu
destí i el de la pàtria a algú que no sap ni quin peu calcen a
casa? És un mètode exhaustiu i un sistema extraordinàriament
exigent de selecció de líders que sovint sentim com s'elogia a les
nostres terres.
Allà, diuen, es garanteix que el president sigui
una individu capaç, preparat i amb carisma. Com en Ronald Reagan,
que era molt graciós, o com en Bush, que feia cara de bona persona,
i que van ser, un i altre, una catàstrofe per a la humanitat. O com
l'Obama, que ha traït pràcticament tots els seus compromisos. Aquí
encara n'hem d'aprendre molt, però tenim el model clar i tot és
qüestió de temps. Sofisticarem el disseny de les campanyes, les
músiques, els vídeos i segur que s'humanitzarà més els candidats
i els veurem més sovint en companyia de la família o del gos,
perquè els especialistes saben que el vot es pot inclinar per un
estímul aparentment irrellevant o per una pulsió inconscient.
També hi ha molt de vot determinat per la tradició familiar, la
vinculació al territori o els condicionants col·lectius.
Aquí som del Barça, allà del Madrid i més
avall del Sevilla o del Betis. Però, tot i que en els darrers anys
la cosa pública ha recuperat presència i prestigi i la política
ha tornat i han crescut els moviments socials i la gent organitzada
per les causes més òbvies i justes ha guanyat protagonisme, encara
ara em temo que predomina allò que en Brecht en la seva coneguda
sentència anomenava l'analfabet polític. El que no sent, no parla,
no participa dels esdeveniments polítics i no sap ni del cost de la
vida, ni el preu dels fesols, ni tampoc d'on surt el seu contracte
precari, el seu sou de misèria o com ha estat que ens hagi quedat
un món a mida dels més poderosos. O com es financen les polítiques
públiques i qui paga i qui no, o per què es van rescatar els bancs
i abandonar les persones, o com tractem el medi ambient, o com es
distribueixen els recursos o qui va desencadenar la crisi i per què
s'ha degradat tot el nostre món.
L'analfabet, deia Brecht, no sap que de la seva
ignorància neix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de
tots els bandits, que és el polític corrupte. Això té poc a
veure amb el vot o l'abstenció de demà.
La política és arreu, omple l'aire que es
respira, governa les nostres vides i es pot exercir de moltes
maneres, i l'analfabetisme polític també s'exerceix votant per un
sí o per un no, per una intuïció, per l'emotivitat, perquè
aquell és seductor o m'agrada la seva corbata o perquè a casa
sempre hem estat del Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada